La qüestió de l’escalfament global del planeta i el canvi climàtic s’han convertit en tema d’interès cabdal per al conjunt de la societat. Cada vegada són més les evidències observables i mesurables que semblen indicar modificacions en les temperatures, corrents de vents i règims de precipitacions, i que en definitiva recolzen la teoria del canvi climàtic que alguns sectors de la ciència ja s’atrevien a apuntar ara fa unes quantes dècades.
De les moltes, incomptables, accions agressives que la mà de l’home ha practicat i practica sobre ecosistemes, recursos naturals i en general sobre tota la Terra, la que sembla estar directament lligada a les modificacions del clima és l’emissió massiva i desproporcionada de certs gasos a l’atmosfera: el diòxid de carboni, el metà i l’òxid de nitrogen, principalment, a part de gasos produïts per processos industrials. Aquests gasos, que de forma natural ja estan a l’atmosfera, han vist augmentada en gran proporció la seva concentració, per causes diverses: la crema deliberada de combustibles fòssils, així com la crema d’arbres, allibera grans quantitats de diòxid de carboni; les acumulacions de deixalles en abocadors i les femtes d’animals, al ser degradades, produeixen gas metà; l’ús de fertilitzants químics en agricultura allibera òxid de nitrogen...
Però, per què l’augment d’aquests gasos en l’atmosfera té conseqüències sobre el clima? El conegut efecte hivernacle és un fenomen que es dóna de forma natural a la Terra i, de fet, gràcies al qual existeix la vida. Quan els raigs del Sol penetren l’atmosfera i arriben a la superfície de la Terra, aquesta absorbeix la seva energia. Aleshores, part d’aquesta energia és transformada i remesa cap a l’atmosfera en forma de raigs infrarojos. Allà topa amb els gasos d’efecte hivernacle, que retenen aquesta energia transformada i la redirigeixen cap a la superfície de la Terra, creant una escalfor suplementària a la que rebem dels raigs directes del Sol. Aquest fenomen contribueix a mantenir el rang de temperatures que fan la Terra idònia per a la vida. Ara bé, què passa si aquests gasos responsables de l’efecte hivernacle multipliquen la seva concentració i com a conseqüència la seva activitat? Sembla evident, la Terra s’escalfa més del compte. Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores. Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties. Les temperatures del nostre país equivaldrien a les actuals del centre d'Àfrica. D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien obertes permanentment per les aigües.
El canvi climàtic és, doncs, una de les amenaces més grans a les que la humanitat s’ha hagut d’enfrontar mai, i la prova n’és el consens científic i polític que actualment existeix sobre aquest fet. La primera vegada que els líders polítics mundials van fer un pas endavant definitiu en la lluita contra el canvi climàtic va ser l’any 1992, en la Cimera de Río de Janeiro, on es van establir les bases del que, cinc anys més tard, portaria a la redacció del conegut Protocol de Kioto. El Protocol de Kioto, 1997, marcava com a objectiu reduir, entre el 2008 i el 2012, les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins a un 5,2%, respecte les emissions de l’any 1990. Aquest 5,2% era un percentatge global, i requeia amb un pes més gran sobre els països industrialitzats que sobre els països en vies de desenvolupament, com la Xina, l’Índia o el Brasil, als quals pràcticament no es posava cap restricció en les emissions. Aquesta va ser la raó per la que alguns països, com Estats Units o Austràlia, no varen voler ni han volgut mai ratificar el Protocol. El compromís de Kioto havia d’esdevenir d'obligatori compliment al ser ratificat per països industrialitzats responsables d'almenys un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, i després d'aconseguir que la UE pagués la reconversió industrial russa, el protocol va entrar en vigor.
Però quina és la situació actual? Molts països, a data d’avui, no és que encara no hagin començat a reduir les seves emissions, sinó que les han augmentat molt més. Aquest és el cas d’Espanya, que el 2005 produïa un 53% més d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que el 1990, la qual cosa suposa superar en 38 punts el límit segons Kioto. Si Espanya, el 1997, quan es va pactar el compromís de Kioto, estava 15 punts per sota del màxim permès, ara n’està 38 per sobre! Un claríssim exemple, esdevingut arreu del món, de la increïble falta de previsió de les polítiques energètiques dels darrers temps.
Mentrestant, el planeta ha començat a escalfar-se, concretament 0,6ºC al llarg de l’últim segle. El diòxid de carboni ha experimentat un augment d’un 31% en els últims 200 anys. El repte per als humans és cada vegada major: un estat de més urgència d’actuació, en un context on és més necessària que mai la col·laboració i implicació de tots els països. Posar-se d’acord pel bé del planeta, deixar de banda els interessos únicament propis, és el gran desafiament que hauran de resoldre els líders mundials, el proper més de desembre, a Copenhaguen, durant el COP15, on s’haurà de redactar un Protocol per a substituir Kioto.
Amb tot això he intentat explicar el context ambiental i internacional que estem vivint, i en el que tots som protagonistes. Si bé els líders mundials tenen molt a dir i molta feina a fer, l’opció personal més sensata, i imprescindible, és contribuir tant individualment com col·lectivament a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els governs, més tard o més aviat, hauran de prendre mesures contundents per a fer-ho. De retruc, cada poble, cada família, cada persona, també. Per què no començar ara mateix? Així alleugerirem una mica la càrrega ambiental que diàriament fem suportar el nostre planeta, tot esperant que la política mundial posi fil a l’agulla. Es poden dur a terme mil iniciatives diferents, més estructurals o més concretes, i a Llorenç podem avançar molt en aquesta direcció. Heus aquí algunes propostes:
- Fer un auditoria energètica de tot el poble en conjunt. És una feina complexa, però permet saber on hem d’incidir per reduir dràsticament els consums energètics, i per tant les emissions. La Generalitat i la Diputació donen subvencions per a fer-la.
- Fer auditories energètiques individuals, de cada família. Ens la podem fer nosaltres mateixos o bé amb l’ajuda d’un amic/ga http://www.terra.org/calc/.
- Crear una cooperativa per instal·lar plaques fotovoltaiques massivament. Aquesta iniciativa permet reduir les emissions significativament, augmentar la nostra independència energètica de tercers països i de les multinacionals energètiques, i crear una font d’ingressos per a la gent del poble.
- Reduir la generació de residus, i augmentar el reciclatge.
- Promoure un ús racional del vehicle, prescindir-ne tant com puguem o bé organitzar-nos per a omplir vehicles que realitzen un mateix trajecte a diari.
- Implicar-nos en la sostenibilitat; preocupar-nos de realitzar un consum responsable, de donar suport i participar activament en les campanyes educatives a favor del medi ambient, educar els nostres fills en la sostenibilitat i, per últim, exigir als nostres governants un compromís seriós i rigorós amb el desenvolupament sostenible, que és el compromís que mereixen la resta de persones que habiten a la Terra, i les que hi viuran demà.
Article publicat a la revista local Portal Nou
Marina Ràfols
Grup Ecologista de Llorenç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada