Es fàcil observar com rius, rieres i torrents es troben sovint en mal estat, per múltiples causes, algunes més evidents que d’altres: brutícia i runa acumulades, invasió de l’espai fluvial, contaminació, desaparició del bosc de ribera, presència d’espècies no autòctones... Es pot dir que els nostres rius conviuen amb totes aquestes alteracions antropogèniques, i se’n surten millor o pitjor segons la intensitat de l’agressió.
Per què és necessari tenir cura dels cursos fluvials?
Contràriament a l’ús tradicional dels rius, que han servit durant segles únicament com a font d’aigua i via col·lectora de residus, se sap que els cursos fluvials són punts de gran importància i estratègia per a la biosfera. En l’aigua dels rius es forma un ecosistema aquàtic necessari per al desenvolupament de gran quantitat d’espècies animals: amfibis i insectes que passen part de la seva vida dins de l’aigua, petits carnívors que se n’alimenten, peixos, aus que s’acosten per buscar menjar... Però la rellevància dels rius i les rieres engloba molt més: l’ecosistema de ribera. A prop dels rius es donen unes condicions úniques d’humitat i riquesa de nutrients que fan que tot un conjunt d’arbres i plantes s’hi puguin instal·lar: el bosc de ribera. Àlbers, pollancres, oms, freixes... són arbres caducifol·lis que creixen a les ribes i que li aporten al riu un seguit d’avantatges: llum a l’hivern i ombra a l’estiu, gràcies a la qual l’aigua manté una bona temperatura; fulles que en caure serveixen d’aliment pels habitants aquàtics, refugi per ocells i petits mamífers... a més, amb les seves arrels subjecten el fons del riu i frenen l’erosió provocada per les vingudes. El bosc de ribera, o altrament dit bosc en galeria per la seva disposició longitudinal al llarg del riu, és doncs un important corredor biològic que cal mantenir inalterat i no fragmentat.
En definitiva és necessari tenir cura dels cursos fluvials per la riquesa natural que representen, i perquè són la base de la qual es sustenten l’ecosistema aquàtic d’aigua dolça i el del bosc de ribera. Però també perquè un riu o un torrent en bon estat és un patrimoni natural del qual tots podem gaudir, per passejar, per relaxar-nos o simplement per a observar-lo.
Què hi podem fer nosaltres?
En primer lloc, ser conscients de la complexitat i la fragilitat dels rius i rieres i aprendre a observar-los amb ulls de cuidador, i trencar amb la idea que quan el riu no porta aigua és com si no fos un riu: els rius mediterranis són així! En segon lloc, podem preocupar-nos pel seu estat de salut. Això ho farem durant la jornada d’inspecció i neteja del torrent, tot fent un seguit d’observacions i anàlisis senzills, que ens indicaran la qualitat de l’aigua i del bosc de ribera, i ens permetran entendre de forma ràpida si el torrent es troba sa, malalt o greu. Per últim, podem emprendre accions correctores en cas que trobem que el torrent no es troba en el seu millor estat: neteja, recuperació del bosc de ribera, eliminació d’espècies invasores... Tot plegat ens ajudarà a crear un vincle més fort amb el torrent i a tenir-ne millor cura.
Des del grup ecologista de Llorenç us oferim l’oportunitat de descobrir les singularitats del nostre Torrent i de passar una dia a l’aire lliure, on grans i petits treballarem plegats per a millorar-ne l’estat ecològic.
La feina d’aquests vint-i-cinc voluntaris va finalitzar amb un remolc ple a vessar de runa de tota mena, que va anar directe a la deixalleria de residus comarcal, i importants volums de brossa seleccionada (tot tipus de plàstics i envasos, vidres i ampolles, papers, etc) que vam poder llençar al mateix moment als contenidors del poble. Es va fer molta feina, però en queda molta més per a fer. La imatge més definitòria: l’expressió de perplexitat dels més menuts cada cop que, d’enmig de la bardissa, en sortia un matalàs, un moble, una joguina, un electrodomèstic...
Les dades obtingudes de la inspecció mostraren una qualitat ecològica del torrent mitja. La qualitat de l’aigua, segurament gràcies a les últimes pluges, va passar l’examen amb bona nota. Menys airosa en va sortir la qualitat del bosc de ribera: amb el torrent encaixonat entre parets, i amb la quantitat de brossa acumulada, el bosc resta reduït a la mínima expressió i, a sobre, està ple d’espècies invasores. 
