dilluns, 21 de juny del 2010

Jornada de neteja i inspecció del torrent de Llorenç

El Grup Ecologista de Llorenç (GEL), amb la col•laboració de l’Ajuntament de Llorenç i de les entitats Patuleia, Associació Excursionista Montmell i El Centre, va organitzar una jornada d’inspecció i neteja del torrent, el passat 19 de juny de 2010. L’esdeveniment va reunir unes vint-i-cinc persones, i tenia dos objectius principals, el primer retirar les deixalles presents en el torrent, i el segon realitzar uns anàlisis i observacions per tal de definir a grans trets el que tècnicament s’anomena Qualitat Ecològica d’un riu (en aquest cas, torrent) i que, explicat de forma planera, seria l’estat de salut del torrent, segons paràmetres físics, químics i biològics.

La feina d’aquests vint-i-cinc voluntaris va finalitzar amb un remolc ple a vessar de runa de tota mena, que va anar directe a la deixalleria de residus comarcal, i importants volums de brossa seleccionada (tot tipus de plàstics i envasos, vidres i ampolles, papers, etc) que vam poder llençar al mateix moment als contenidors del poble. Es va fer molta feina, però en queda molta més per a fer. La imatge més definitòria: l’expressió de perplexitat dels més menuts cada cop que, d’enmig de la bardissa, en sortia un matalàs, un moble, una joguina, un electrodomèstic...
Les dades obtingudes de la inspecció mostraren una qualitat ecològica del torrent mitja. La qualitat de l’aigua, segurament gràcies a les últimes pluges, va passar l’examen amb bona nota. Menys airosa en va sortir la qualitat del bosc de ribera: amb el torrent encaixonat entre parets, i amb la quantitat de brossa acumulada, el bosc resta reduït a la mínima expressió i, a sobre, està ple d’espècies invasores.
Per acabar només queda agrair la tasca de tots els voluntaris i animar-vos a tots a acudir, d’aquí a uns mesos, a la segona jornada d’inspecció i neteja que el GEL té previst organitzar.

Per veure l’informe complet de la inspecció del torrent, a continuació adjuntem els quadres de dades amb la informació principal:

INFORME DE LA INSPECCIÓ:


divendres, 11 de juny del 2010

Coneixem i netegem el Torrent de Llorenç, dissabte 19 de juny!




Es fàcil observar com rius, rieres i torrents es troben sovint en mal estat, per múltiples causes, algunes més evidents que d’altres: brutícia i runa acumulades, invasió de l’espai fluvial, contaminació, desaparició del bosc de ribera, presència d’espècies no autòctones... Es pot dir que els nostres rius conviuen amb totes aquestes alteracions antropogèniques, i se’n surten millor o pitjor segons la intensitat de l’agressió.


Per què és necessari tenir cura dels cursos fluvials?

Contràriament a l’ús tradicional dels rius, que han servit durant segles únicament com a font d’aigua i via col·lectora de residus, se sap que els cursos fluvials són punts de gran importància i estratègia per a la biosfera. En l’aigua dels rius es forma un ecosistema aquàtic necessari per al desenvolupament de gran quantitat d’espècies animals: amfibis i insectes que passen part de la seva vida dins de l’aigua, petits carnívors que se n’alimenten, peixos, aus que s’acosten per buscar menjar... Però la rellevància dels rius i les rieres engloba molt més: l’ecosistema de ribera. A prop dels rius es donen unes condicions úniques d’humitat i riquesa de nutrients que fan que tot un conjunt d’arbres i plantes s’hi puguin instal·lar: el bosc de ribera. Àlbers, pollancres, oms, freixes... són arbres caducifol·lis que creixen a les ribes i que li aporten al riu un seguit d’avantatges: llum a l’hivern i ombra a l’estiu, gràcies a la qual l’aigua manté una bona temperatura; fulles que en caure serveixen d’aliment pels habitants aquàtics, refugi per ocells i petits mamífers... a més, amb les seves arrels subjecten el fons del riu i frenen l’erosió provocada per les vingudes. El bosc de ribera, o altrament dit bosc en galeria per la seva disposició longitudinal al llarg del riu, és doncs un important corredor biològic que cal mantenir inalterat i no fragmentat.

En definitiva és necessari tenir cura dels cursos fluvials per la riquesa natural que representen, i perquè són la base de la qual es sustenten l’ecosistema aquàtic d’aigua dolça i el del bosc de ribera. Però també perquè un riu o un torrent en bon estat és un patrimoni natural del qual tots podem gaudir, per passejar, per relaxar-nos o simplement per a observar-lo.


Què hi podem fer nosaltres?
En primer lloc, ser conscients de la complexitat i la fragilitat dels rius i rieres i aprendre a observar-los amb ulls de cuidador, i trencar amb la idea que quan el riu no porta aigua és com si no fos un riu: els rius mediterranis són així! En segon lloc, podem preocupar-nos pel seu estat de salut. Això ho farem durant la jornada d’inspecció i neteja del torrent, tot fent un seguit d’observacions i anàlisis senzills, que ens indicaran la qualitat de l’aigua i del bosc de ribera, i ens permetran entendre de forma ràpida si el torrent es troba sa, malalt o greu. Per últim, podem emprendre accions correctores en cas que trobem que el torrent no es troba en el seu millor estat: neteja, recuperació del bosc de ribera, eliminació d’espècies invasores... Tot plegat ens ajudarà a crear un vincle més fort amb el torrent i a tenir-ne millor cura.

Des del grup ecologista de Llorenç us oferim l’oportunitat de descobrir les singularitats del nostre Torrent i de passar una dia a l’aire lliure, on grans i petits treballarem plegats per a millorar-ne l’estat ecològic.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Assamblea General "Ens Mobilitzem" en defensa del TERRITORI PENEDÈS

Es convoca a tothom per proposar les properes "Accions Immediates" a posar en marxa en defensa del "Territori Penedès" davant les imposicions externes com són l'obsolet projecte del Macropolígon (CIM) de 400ha i la destrossa de l'Autovia A-7.

Els col·lectius en defensa del Penedès convoquen a tots els penedesencs/ques a l'assemblea general que tindrà lloc el proper dimecres 7 d'abril a l'Auditori de l'Arboç. En aquesta assemblea es proposaran les properes "accions immediates" a dur a terme per a la defensa del Territori Penedès que es veu amenaçat per el Macropolígon Logis Penedès rebutjat pels Ajuntaments, Consells Comarcals i pels penedesencs/ques.

Els grups ecologistes del Geven, Bosc Verd, GEL i plataforma No Fem el CIM, juntament amb la Unió de Plataformes de Catalunya convoquen a tots els col·lectius i penedesencs/ques a l'Assemblea General: 

Dia: Dimecres 7 d’abril 
Hora: 8 de la tarda 
Lloc: Auditori de l’Arboç 
Adreça: carrer Major, 37 

Assumpte: Exposar a l’assemblea propostes concretes de les accions immediates a desenvolupar per a la defensa del territori respecte a la imposició del Logis Penedès, contra el projecte de l’autovia A-7 i la reivindicació d’autonomia pel Territori Penedès. 

Col·lectius de defensa del Penedès: 
- Plataforma No Fem el CIM (Penedès)
- Col·lectiu Bosc Verd (Alt Penedès)
- GEVEN (Baix Penedès)
- GEL (Llorenç del Penedès)
- Unió de Plataformes (60 plataformes de Catalunya)

divendres, 26 de març del 2010

Col·lectius de defensa del Penedès alerten dels perills dels nous plans territorials

Manifest presentat en roda de premsa el passat 9 de març de 2010, al Centre Cívic del Vendrell.

La recent aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCP) i, des de ja fa un temps, del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), signifiquen un avenç per a la planificació d’un territori fins ara desatès i amb una ordenació caòtica. Aquests plans, però, tot i diagnosticar els problemes existents i definir les regles del joc pels futurs desenvolupaments urbans, es mantenen impermeables a transcendentals demandes realitzades per la societat civil i diverses administracions locals.

La confirmació del CIM (Logis Penedès) i la imposició d’una nova autovia (A-7) converteixen les nostres comarques en un simple taulell per carreteres, AVEs, camions, naus logístiques i contaminació, sense cap respecte per la seva economia, la seva agricultura, el seu paisatge i la seva gent.
La logística i les infraestructures viàries, una agressió al Penedès

El desdoblament de la N-340 (A7), que enllaça a l’Alt Penedès amb el quart cinturó, malmet les terres agrícoles, destrueix el paisatge, talla la continuïtat biològica del territori, altera el drenatge pluvial natural i fragmenta encara més la societat penedesenca. A més d’aquests greus impactes, de les diverses alternatives estudiades, el traçat escollit pel Ministerio de Fomento és l’opció econòmicament i ambiental més costosa i no aporta cap avantatge de mobilitat respecte les altres. Qualsevol inversió pública s’hauria de regir pel principi de l’eficiència econòmica, especialment en temps de llarga i profunda crisi. Aquesta, manifestament, no ho fa i descarta l’opció que l’estudi d’impacte ambiental recomana, l’ampliació de carrils a l’AP-7, amb una simple frase: el risc de col•lapse a llarg termini.

Aquestes infraestructures són l’exemplificació d’un model econòmic obsolet, aliè a la difícil situació econòmica, energètica i ecològica. Un context en què el transport global i local de mercaderies està en recessió, els preus dels combustibles fòssils ascendeixen imparablement i les penalitzacions per emissions de CO2 ja fa anys que llasten la nostra economia.

Mentre Europa fa anys que s’ha adonat que l’acumulació d’infraestructures viàries lluny d’afavorir les economies locals o nacionals, les perjudiquen, a casa nostra les administracions públiques segueixen obstinades en sortir de la crisi amb la mateixa recepta que ens hi ha abocat: més ciment, més llocs de treball de baixa qualificació, i visca les autopistes!, facin falta o no en una de les regions europees amb una densitat d’infraestructures viàries més alta.

És pertinent, doncs, preguntar-se: per què la Generalitat i Fomento ignoren alternatives econòmicament més eficients i més integradores, menystenen el diàleg i es neguen a desenvolupar una planificació territorial digna pel Penedès? Per què s’imposen infraestructures en contra de les recomanacions del Ministerio de Medioambiente, el Departament de Medi Ambient o l’opinió dels Consells Comarcals i els ajuntaments afectats?

Davant d’aquesta situació, sorprèn que la majoria de les administracions locals que defensen la Vegueria Penedès restin impassibles davant la materialització de la seva desaparició. Voler Vegueria és apostar per una economia pròpia, diversificada i sostenible, per un model que respongui a les especificitats del nostre territori i paisatge, i és estar en contra d’una cultura imposada i d’un model metropolità degradat que ens aboca a la superpoblació i a la substitució de l’agricultura per una economia de capsa buida.

Volem evitar, doncs, que el Penedès es col•lapsi de zones logístiques i autopistes, i apostem per una economia amb perspectives de futur, per un model en què els espais agrícoles i forestals mantinguin una presència significativa.

Per això fem una crida a la societat civil i a les administracions locals i comarcals penedesenques per:

1) Defensar un model econòmic i territorial contraposat a l’ocupació logística desbocada i les seves conseqüències viàries (A-7 i 4t cinturó), que definitivament converteixen el Penedès en el corredor i el gran contenidor de les dues extremitats metropolitanes.

2) Exigir una planificació d’infraestructures racional i coherent amb l’actual situació econòmica, energètica i climàtica.

3) Mobilitzar-se i expressar públicament el rebuig a la destrucció del Penedès imposada per les administracions. En aquest sentit, els ajuntaments afectats per la traça de l’A-7 i el Consell Comarcal del Baix Penedès ja han denunciat, davant dels tribunals, les injustícies imposades per les administracions superiors. Cal recolzar aquestes mesures i les administracions que les portin a terme.

Penedès, març de 2010.

Col•lectius de defensa del Penedès:
Plataforma No Fem el CIM (www.nofemelcim.org)
Col•lectiu Bosc Verd - Ecologistes de Catalunya (www.boscverd.org)
GEL (Grup Ecologista de Llorenç del Penedès) (ecologistesllorencencs.blogspot.com)
El Marge (La Bisbal del Penedès)
GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès) - Ecologistes de Catalunya (www.pangea.org/aeec)
Unió de 60 Plataformes, xarxa social de defensa mediambiental (www.uniodeplataformes.org)

dijous, 14 de gener del 2010

Suficiencia y saciedad del consumismo territorial entre los retos del ecologismo, per Macià Blázquez Salom

El ecologismo defiende la suficiencia en la satisfacción de las necesidades humanas; con justicia y prevención, sin derroche ni saciedad. Nunca se alcanza a tener suficientes vínculos sociales o conocimiento, y eso es bueno. En cambio, no saciarse de propiedades de viviendas, coches o dinero –en una abstracción creciente – consumo de energía u otro derroche cualquiera supone el peor problema de nuestra sociedad. Esta codicia egoísta es la raíz de la insostenibilidad, que se materializa en el consumismo y la acumulación de bienes que definen al capitalismo . El libre mercado se basa en que la demanda marca la tendencia; y en tanto ésta no se sacia, hay que seguir creciendo. El capitalismo, como sistema de organización social vigente, se basa en esta insatisfacción ilimitada, insaciable, para promover la producción y el consumo en masa. Por este medio se potencia la innovación constante de la oferta –incluso de nuevo dinero–, con la demanda siempre insatisfecha por el consumismo y la codicia. La racionalidad de maximizar los beneficios individuales, en lugar de optimizar los colectivos, supone la lucha de “todos contra todos”; de la que derivan la polarización social entre “depredadores” (élites, especialmente concentradas en los estados centrales) y “presas” y el deterioro ambiental que deviene de la finitud de la Tierra, por mucho que la tecnología la pruebe de exprimir de diferentes formas y maneras.

Un reto ecologista

El ecologismo surge de la inquietud por pensar y actuar en este sentido, ante problemas sociales y ambientales, especialmente desde los movimientos sociales, más allá de la democracia diferida y de “baja intensidad” de los partidos políticos, la coerción del poder y la inaccesibilidad mediática. Su enriquecimiento puede devenir de los siguientes elementos:

El primer paso que promueve el ecologismo es la estima de la naturaleza, a través de su conocimiento y disfrute; desde el naturalismo de la geología, la botánica o la ornitología, hasta el naturismo o el vegetarianismo. Un segundo compromiso del ecologismo es el diagnóstico integral y riguroso, potenciando la información y la participación pública. Su solvencia debe ser estricta, para combatir los sesgos, la hipocresía y la desinformación del “Estado Ecológico”y de las corporaciones empresariales que promueven el crecimiento y la codicia con la propaganda desarrollista . La mentira y la desvirtuación de los conceptos sólo se remedian con rigor y credibilidad . La convicción entusiasta y el apasionamiento contribuyen a la comunicación. El instinto que nos vincula a nuestros semejantes y a todos los seres vivos origina la solidaridad y la ayuda mutua. Dado el diagnóstico de crisis socioambiental actual, la respuesta debe ser la prevención, alejándonos de la “fe en la tecnología” como receta mágica para resolverla. Aún partiendo del “culto a la vida silvestre” que nos atrae a apreciar la magnificencia de la naturaleza, se identifica la raíz del problema en la inequidad entre las personas y con la naturaleza. La rectificación pasa por aplicar principios de justicia, mediante la austeridad, que sólo es efectiva si se la autoimponen sociedades enteras, mediante mecanismos democráticos, en lo que se denomina voluntariedad de segundo grado . Volviendo a la idea de satisfacción, mejor que promover la continua insatisfacción para potenciar la innovación constante de la oferta, el ecologismo propone satisfacer las demandas razonable y equitativamente. El ecologismo debe tener la valentía de convertir estas ideas en un discurso público, que promueva la libertad de acción entre iguales, como ente político contestatario e independiente, promotor de la democracia discursiva o deliberativa . Este objetivo solidario y cívico promueve la felicidad pública y el optimismo para modificar el mundo : propio del abandono parcial del “autointerés”, para preocuparse por el mundo de manera activa. Se impone comenzar por la denuncia de los abusos, exigiendo el cambio de los hábitos, en función del reparto desigual de responsabilidades.

En este sentido, tiene más responsabilidad el gobierno autonómico que propone ampliar la extensión urbanizada, la red de autopistas o campos de golf, con la excusa de la crisis económica ; el gobierno que desdeña la sostenibilidad promoviendo megaproyectos de transporte, “recauchuta” la burbuja inmobiliaria o desvirtúa la Ley de Costas ; o las empresas transnacionales que exportan la “balearización” –de la especulación financiero-especulativa inmobiliaria¬– a los países empobrecidos con el espejismo del desarrollo turístico “neutro” ; que un ciudadano contribuyendo a la recogida selectiva o prescindiendo del coche. El peso de esta responsabilidad debe estar bien repartido y no llevar a engaño a la gente, “mareando la perdiz” con el lema de que “¡Es responsabilidad de todos!”.


Ecologismo propositivo

Por último, el discurso público del ecologismo puede incorporar propuestas de “buenas prácticas”. La contención urbanística y de las infraestructuras es hoy día el eje central, junto al transporte . La autoconteción del crecimiento se ha ensayado –con mejor intención que fortuna– en las islas Baleares con la protección de espacios naturales, la instauración de “moratorias” urbanísticas y turísticas, el esponjamiento urbano derribando hoteles obsoletos o la gestión de la malograda “ecotasa”, que gravó el alojamiento turístico entre 2001 y 2003 para financiar la reconversión ecológica y la conservación del patrimonio. La práctica de la proximidad minimizando el transporte y abasteciéndonos de nuestro entorno inmediato para limitar el derroche energético en transporte y para promover la diversidad y la heterogeneidad funcional local. Por ejemplo, manteniendo el uso productivo del campo, con el objetivo de autoabastecernos de alimentos, respetando y potenciando la soberanía alimentaria; o con la producción de energías limpias y locales. La ordenación del territorio contribuye a hacer innecesarios muchos desplazamientos, con espacios urbanos heterogéneos que aproximan el lugar de residencia, los de producción y consumo, o los equipamientos y servicios. El transporte público entre los núcleos urbanos se establece así como la mejor alternativa para el desplazamiento imprescindible de personas y mercancías, especialmente en menoscabo del coche. La ciudad gana así en urbanidad: la urbanización (“urbs”) se enriquece con un crisol social (“civitas”) y posibilita la política (“polis”) .


Y un paso más allá…

La urbanización excede la satisfacción de las necesidades humanas –de espacio urbano para la vida social y política– para contribuir a la acumulación de bienes de cambio, especialmente con el negocio turístico-inmobiliario. La ocupación del suelo en la costa ha aumentado más que en ninguna parte. En la Costa Blanca (Alicante), la Costa Cálida (Murcia) y la Costa del Azahar (Castellón y Valencia) aumentó la extensión del suelo urbanizado del 40 al 50% entre 1987 y 2000. Las islas Baleares son las cuartas en este ranking del “tsunami urbanizador”, con incrementos de casi el 30% . Estas huellas territoriales de deterioro ecológico desvelan los síntomas fisiológicos mejor que muchos otros hechos fisionómicos .

La artificialización y el consumismo territorial sólo se pueden frenar transformando de raíz las estructuras políticas, para enriquecer el crecimiento moral que nos ayude a autoimponernos la suficiencia y limitar el crecimiento. Sus “ecos” superficiales son los cambios de ocupación del suelo, pero su raíz es más abstracta; abordarla supone recuperar “el control social del dinero” , que es el máximo exponente de las estructuras de dominación social.

La majoria recolza el PaP


Al llarg dels últims mesos s'ha pogut votar a l'enquesta del nostre espai web, a la pregunta "Quin sistema de recollida orgànica creus que s'ha de desenvolupar a Llorenç?. La majoria (86%) considera que el Porta a porta és el millor sistema, recollint els residus des de casa, mentre la resta considera que amb els contenidors verds ja és suficient, o bé considera els contenidors com el millor sistema.

Així doncs, endavant amb el PaP!