La qüestió de l’escalfament global del planeta i el canvi climàtic s’han convertit en tema d’interès cabdal per al conjunt de la societat. Cada vegada són més les evidències observables i mesurables que semblen indicar modificacions en les temperatures, corrents de vents i règims de precipitacions, i que en definitiva recolzen la teoria del canvi climàtic que alguns sectors de la ciència ja s’atrevien a apuntar ara fa unes quantes dècades.
De les moltes, incomptables, accions agressives que la mà de l’home ha practicat i practica sobre ecosistemes, recursos naturals i en general sobre tota la Terra, la que sembla estar directament lligada a les modificacions del clima és l’emissió massiva i desproporcionada de certs gasos a l’atmosfera: el diòxid de carboni, el metà i l’òxid de nitrogen, principalment, a part de gasos produïts per processos industrials. Aquests gasos, que de forma natural ja estan a l’atmosfera, han vist augmentada en gran proporció la seva concentració, per causes diverses: la crema deliberada de combustibles fòssils, així com la crema d’arbres, allibera grans quantitats de diòxid de carboni; les acumulacions de deixalles en abocadors i les femtes d’animals, al ser degradades, produeixen gas metà; l’ús de fertilitzants químics en agricultura allibera òxid de nitrogen...
Però, per què l’augment d’aquests gasos en l’atmosfera té conseqüències sobre el clima? El conegut efecte hivernacle és un fenomen que es dóna de forma natural a la Terra i, de fet, gràcies al qual existeix la vida. Quan els raigs del Sol penetren l’atmosfera i arriben a la superfície de la Terra, aquesta absorbeix la seva energia. Aleshores, part d’aquesta energia és transformada i remesa cap a l’atmosfera en forma de raigs infrarojos. Allà topa amb els gasos d’efecte hivernacle, que retenen aquesta energia transformada i la redirigeixen cap a la superfície de la Terra, creant una escalfor suplementària a la que rebem dels raigs directes del Sol. Aquest fenomen contribueix a mantenir el rang de temperatures que fan la Terra idònia per a la vida. Ara bé, què passa si aquests gasos responsables de l’efecte hivernacle multipliquen la seva concentració i com a conseqüència la seva activitat? Sembla evident, la Terra s’escalfa més del compte. Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores. Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties. Les temperatures del nostre país equivaldrien a les actuals del centre d'Àfrica. D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien obertes permanentment per les aigües.
El canvi climàtic és, doncs, una de les amenaces més grans a les que la humanitat s’ha hagut d’enfrontar mai, i la prova n’és el consens científic i polític que actualment existeix sobre aquest fet. La primera vegada que els líders polítics mundials van fer un pas endavant definitiu en la lluita contra el canvi climàtic va ser l’any 1992, en la Cimera de Río de Janeiro, on es van establir les bases del que, cinc anys més tard, portaria a la redacció del conegut Protocol de Kioto. El Protocol de Kioto, 1997, marcava com a objectiu reduir, entre el 2008 i el 2012, les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins a un 5,2%, respecte les emissions de l’any 1990. Aquest 5,2% era un percentatge global, i requeia amb un pes més gran sobre els països industrialitzats que sobre els països en vies de desenvolupament, com la Xina, l’Índia o el Brasil, als quals pràcticament no es posava cap restricció en les emissions. Aquesta va ser la raó per la que alguns països, com Estats Units o Austràlia, no varen voler ni han volgut mai ratificar el Protocol. El compromís de Kioto havia d’esdevenir d'obligatori compliment al ser ratificat per països industrialitzats responsables d'almenys un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, i després d'aconseguir que la UE pagués la reconversió industrial russa, el protocol va entrar en vigor.
Però quina és la situació actual? Molts països, a data d’avui, no és que encara no hagin començat a reduir les seves emissions, sinó que les han augmentat molt més. Aquest és el cas d’Espanya, que el 2005 produïa un 53% més d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que el 1990, la qual cosa suposa superar en 38 punts el límit segons Kioto. Si Espanya, el 1997, quan es va pactar el compromís de Kioto, estava 15 punts per sota del màxim permès, ara n’està 38 per sobre! Un claríssim exemple, esdevingut arreu del món, de la increïble falta de previsió de les polítiques energètiques dels darrers temps.
Mentrestant, el planeta ha començat a escalfar-se, concretament 0,6ºC al llarg de l’últim segle. El diòxid de carboni ha experimentat un augment d’un 31% en els últims 200 anys. El repte per als humans és cada vegada major: un estat de més urgència d’actuació, en un context on és més necessària que mai la col·laboració i implicació de tots els països. Posar-se d’acord pel bé del planeta, deixar de banda els interessos únicament propis, és el gran desafiament que hauran de resoldre els líders mundials, el proper més de desembre, a Copenhaguen, durant el COP15, on s’haurà de redactar un Protocol per a substituir Kioto.
Amb tot això he intentat explicar el context ambiental i internacional que estem vivint, i en el que tots som protagonistes. Si bé els líders mundials tenen molt a dir i molta feina a fer, l’opció personal més sensata, i imprescindible, és contribuir tant individualment com col·lectivament a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els governs, més tard o més aviat, hauran de prendre mesures contundents per a fer-ho. De retruc, cada poble, cada família, cada persona, també. Per què no començar ara mateix? Així alleugerirem una mica la càrrega ambiental que diàriament fem suportar el nostre planeta, tot esperant que la política mundial posi fil a l’agulla. Es poden dur a terme mil iniciatives diferents, més estructurals o més concretes, i a Llorenç podem avançar molt en aquesta direcció. Heus aquí algunes propostes:
- Fer un auditoria energètica de tot el poble en conjunt. És una feina complexa, però permet saber on hem d’incidir per reduir dràsticament els consums energètics, i per tant les emissions. La Generalitat i la Diputació donen subvencions per a fer-la.
- Fer auditories energètiques individuals, de cada família. Ens la podem fer nosaltres mateixos o bé amb l’ajuda d’un amic/ga http://www.terra.org/calc/.
- Crear una cooperativa per instal·lar plaques fotovoltaiques massivament. Aquesta iniciativa permet reduir les emissions significativament, augmentar la nostra independència energètica de tercers països i de les multinacionals energètiques, i crear una font d’ingressos per a la gent del poble.
- Reduir la generació de residus, i augmentar el reciclatge.
- Promoure un ús racional del vehicle, prescindir-ne tant com puguem o bé organitzar-nos per a omplir vehicles que realitzen un mateix trajecte a diari.
- Implicar-nos en la sostenibilitat; preocupar-nos de realitzar un consum responsable, de donar suport i participar activament en les campanyes educatives a favor del medi ambient, educar els nostres fills en la sostenibilitat i, per últim, exigir als nostres governants un compromís seriós i rigorós amb el desenvolupament sostenible, que és el compromís que mereixen la resta de persones que habiten a la Terra, i les que hi viuran demà.
Article publicat a la revista local Portal Nou
Marina Ràfols
Grup Ecologista de Llorenç
dijous, 12 de novembre del 2009
RECOLLIDA SELECTIVA PORTA A PORTA: INFORMACIÓ I ARGUMENTS A FAVOR
A partir de l’1 de gener del 2010 tots els municipis de Catalunya estaran obligats a recollir selectivament la brossa orgànica (també anomenada FORM, fracció orgànica dels residus municipals, les restes de menjar, tot allò que té un origen animal i vegetal...). La campanya que estem veient aquests dies està directament relacionda amb aquest fet. Fins ara només ho estaven els de més de 5.000 habitants.
Recollida amb contenidors o model porta a porta?
Per aquest motiu els ajuntaments en aquests mesos ha hagut de prendre una decisió important que és escollir el model amb el que implantar aquesta nova recollida selectiva. Bàsicament hi ha dos models, cadascun amb variants:
- El model clàssic, amb contenidors al carrer. Es tracta, senzillament, d’incorporar un nou contenidor de FORM al costat dels verds amb rodes de rebuig (o fracció resta) de sempre. Una variant d’aquest model és el soterrament de contenidors, que només suposa una certa millora estètica, però que comporta una inversió caríssima (al voltant d’uns 6.000 euros per contenidor).
- El model Porta a porta (PaP): Model implantat amb èxit a molts països, (alguns d’ells mediterranis com el nostre, com Itàlia, on hi ha milions de persones separant els residus amb el model porta a porta). Consisteix en recollir la FORM i el rebuig, com a mínim, casa per casa, (porta a porta) i eliminar els contenidors de la via pública. Com a variants, hi el pap integral, en que totes les fraccions es recullen pap i no hi ha cap contenidor al carrer o passo intermitjos en els que l’únic contenidor al carrer és el de vidre.
La diferència substancial entre els dos models principals és que amb el PaP, els percentatges de residus que es recullen són molt superiors als de la recollida amb contenidors (de l’ordre de 30-35% del total de residus recollits selectivament amb contenidors i 70-75% amb el PaP), amb uns costos similars (els costos de recollida són superiors amb el Pap però el fet de recuperar més residus i portar-ne menys a l’abocador comporta un estalvi important que ho compensa). Entrant amb més detall en aquests aspectes econòmics, ara s’aplica un impost (canon) de 10 euros per cada tona que es porta a l’abocador (es penalitza l’abocament). També cal tenir en compte que els costos d’entrar la brossa als abocadors són cada cop més cars.
Per contra, es bonifica la recollida selectiva especialment de la FORM (i en menor mesura del paper i cartró i els envasos). Per cada tona de FORM recollida i portada a una planta de compostatge (on es transforma en adob) pot arribar a cobrar el municipi entre uns 30 i 50 euros, en funció de la qualitat de la recollida (es mesuren els impropis, tot allò que no és orgànic i es troba barrejat amb la FORM). Tots aquests aspectes són comuns a tot el territori sigui el model que sigui. La recollida Pap, per tant, suposa pagar molt menys d’abocament i canon i cobrar molt més per la FORM. La qualitat de la FORM és boi sempre molt superior amb la recollida pap. Els contenidors de FORM al carrer acaben rebent tot tipus de residus no orgànics i augmenten molt els impropis. Cal fer notar que sigui quin sigui el model escollit el cost global augmenta respecte la situació actual a Llorenç.
Com funciona la recollida Porta a Porta?
Com ja hem dit consisteix en retirar del carrer el contenidor de rebuig (o fracció resta, hi hauria d’anar només tot allò que no es recull selectivament per altres vies) i recollir casa per casa aquesta fracció i com a mínim la FORM, tot i que també poden retirar-se els contenidors de vidre, envasos i paper i cartró i recollir aquests fraccions Pap.
Per fer la recollida Pap de la FORM, l’ajuntament reparteix gratuitament per a cada habitatge un cubell per aquesta fracció i un primer kit de bosses compostables (a partir d’aquí cada ajuntament pot decidir si subvencionar les bosses, regalar-les etc. ) Aquest cubell va individualitzat per a cada casa, així no hi ha risc de confondre’s i si es perd pot localitzar-se fàcilment, a part de poder identificar si hi ha algú que baixa la brossa el dia que no toca o no realitza la separació correctament . La recollida es realitza segons un calendari establert. El més estès estableix 4 dies de recollida de FORM i un de rebuig per setmana. En aquests dies cal deixar el cubell amb la bossa compostable amb la FORM el dia que toca i en una franja horària definida, a partir de la qual s’inicia la recollida de la FORM. Els operaris recullen les bosses i deixen el cubell. Un cop feta la recollida els veïns ja poden entrar el cubell de nou tan aviat com els sigui possible. Per la fracció resta el mateix, tot i que en aquest cas només cal deixar el rebuig dins una bossa de plàstic convencional.
Per casos especial s’estableixen excepcions i adaptacions: pels comerços pot ampliar-se els dies de recollida de la FORM o fer Pap el paper i cartró i/o els envasos, per exemple. Per les cases amb canalla petita o gent gran que utilitzi bolquers, apòsits o similars, es lliuren uns adhesius específics i poden lliurar una bossa amb aquests residus identificats i es reculliran cada dia de recollida. A part, per casos d’emergència, se situen en alguns punts del poble unes àrees d’emergència on hi ha contenidors de tot tipus, FORM i rebuig inclosos i on poden dipositar-se selectivament, les 24h. tots els residus generats a la llar.
Els operaris, si detecten algun error per part dels veïns (treure el rebuig el dia de la FORM, a l’inrevès o fer una separació incorrecta evident), no recullen la bossa i deixen un avís explicant el motiu. A l’endemà, els educadors ambientals es posen en contacte amb l’habitatge en concret i aclareixen dubtes i insisteixen en donar la informació de nou.
No cal dir que tant en un model com en l’altre, abans d’iniciar la recollida de la FORM, abans del dia D, cal fer una intensa campanya educativa i informativa a TOTA la població i lliurar el material logístic i informatiu necessari a a totes les llars i comerços. Especialment en el model Pap, cal també mantenir la campanya com a mínim alguns mesos per fer un seguiment dels resultats, ajustar el model si cal, reforçar els missatges etc. .
Més informació d’interès:
- A Catalunya ja són més de 80 els muncipis que fan recollida PaP, la immensa majoria amb èxit i amb resultats espectaculars, especialment si els comparem amb la resta de muncipis que recullen la FORM amb contenidors.
- Al Baix Penedès, l’Arboç ha iniciat amb èxit aquest any la recollida Pap. Sant Jaume s’hi afegeix l’any que ve. Els dos municipis han arribat a un acord per compartir tècnics, personal de recollida, materials, recursos, experiències etc, amb un interessant exercici de cooperació intermunicipal força inèdit a la comarca. No costaria gens que Llorenç s’hi afegís. Sembla que la Bisbal també opta per aquest model.
- L’urbanisme de Llorenç, en ser un nucli compacte però amb no massa blocs de pisos és perfecte per aplicar el Pap. Més difícil ho té Sant Jaume amb 7-8 nuclis dispersos amb una població similar a la de Llorenç (els costos de recollida seran majors).
- Les comparacions les hem de fer sempre entre recollir la FORM amb contenidor o amb Pap, no entre no recollir la FORM i recollir-la. És a dir, tant amb un model com en l’altre hi haurà un increment del cost total de la gestió dels residus al municipi i caldrà apujar les taxes. La diferència és que amb el PaP s’apujaran per implantar un model ecològicament eficaç i eficient i socialment responsable i amb el model amb contenidors no. També és cert que amb els dos sistemes, la bonificació/penalització de l’aplicació del canon ens permet afirmar que quan millor es faci la recollida selectiva menys costosa serà econòmicament per tots plegats, ajustant perfectament ecologia i economia.
- Amb el Pap tant l’ajuntament com els veïns ens hem de responsabilitzar molt més dels residus que produïm i de com els lliurem i recollim. Aquesta és la gràcia i també, segons com es miri, la dificultat afegida d’aquest model i possiblement la raó de fons que justifiqui els temors a aplicar el model pap.
- No té massa sentit començar per implantar la recollida selectiva de la FORM amb contenidors per veure què passa i després canviar al model PaP: vista l’experiència de molts altres municipis és perdre temps, diners i marejar-nos a tots plegats innecessàriament.
- Tots les possibles dificultats, casos particulars (bolquers, comerços, horaris de treball diversos dels veïns) estan resoltos en els més de 80 municipis catalans que ja fan el Pap. No estem proposant un experiment si no demanant que s’apliqui el model més exitós i ecològicament responsable que podem escollir.
Preguntes i respostes sobre dubtes i comentaris possibles (recull de dubtes i qüestions que amics, familiars i coneguts ens han plantejat):
Em donaran (i gratis!) el cubell? Ja hem explicat que si
I si me’l foten, m’el tornaran a donar (i també gratis!)? També, l’Ajuntament dona el màxim de facilitats perque tothom participi en la recollida selectiva
Les restes orgániques, han d’anar directament a dins dels cubell, o pot anar amb una bossa? La bossa pot ser de plástic, o em donaran una bossa orgánica o un paquet de bosses…(i gratis!)?
Ja hem comentat que han d’anar en una bossa compostable. La qüestió si la pagarà cada casa o l’Ajuntament és una decisió que ha de prendre cada municipi. En els dos casos, però ho acabarem pagant entre tots, o bé directament o bé via taxes municipals. Tots fem residus i tots en som responsables; la seva bona gestió té uns costos que hem d’assumir.
A l’ajuntament, al consultori, al nieró, a l’escola, a les botigues…també ho han de fer igual?? Habitualment pels comerços i grans generadors de FORM s’estableix un calendari amb més dies de recollida d’aquesta fracció.
En un bloc de pisos, que hi haurà davant la porta tants cubells com vivendes tingui el bloc? Pels blocs de pisos normalment s’ofereix la possibilitat de disposar d’un contenidor petit pel bloc (cal una bona entesa entre els veïns), o bé cubells per cada habitatge. L’experiència ens mostra que no tothom treu la FORM cada dia que hi ha recollida i això evita que hi hagi una acumulació excessiva en blocs massa grans. En el cas de Llorenç, però, aquest tipus de construccions són una minoria.
Si el carrer está ple de cubells amb menjar a dins, vols dir que els gats i els gossos no ho escamparan per tot arreu?? L’experiència de tots els municipis on es fa el Pap es ben clara en aquest sentit i aquests casos són anecdòtics. El cubell amb la FORM s’està molt poc temps a fora al carrer, a diferència del contenidors que poden tenir FORM les 24h del dia.
Si fa vent on anirà a para el meu cubell buit ? Li puc posar pedres a dins perquè no marxi? Quan el cerç bufa fort tot es susceptible de volar i moure’s de lloc. Són situacions poc habituals que requeriran solucions adients segons el cas. Si desapareixen cubells, l’Ajuntament els reposarà (igual que fa amb els contenidors que es malmeten). Si.
Si m’en vaig a treballar i pel meu horari torno després de l’hora de recollida, puc deixar el cubell tot el dia al carrer?? Si. Tot i que es poden buscar solucions alternatives (veïns, àrees d’emergència)
Em sortirà més cara la recollida d'ecombraries? Serà més cara que ara tan en un model com en l’altre, però entre els dos no hi ha diferències significatives, tot i que la tendència apunta a que el model Pap arribarà a ser més econòmic.
Es pot fer compostatge casolà? El compostatge casolà és perfectament compatible amb el Pap, senzillament no cal treure la FORM amb el cubell o només treure el cubell amb les restes orgàniques que no es vulguin autocompostar. En qualsevol cas, però, el compostatge casolà seria la solució ideal des de tots els punts de vista.
Què faig amb el peix que fa pudor a l'estiu? El pots dur a l’àrea d’emergència o fer coincidir el dia que mengis peix amb un dia de recollida, per exemple.
La bossa fa pudor? La bossa compostable no fa pudor i la brossa farà la mateixa olor o pudor que fa ara. El fet de no tenir contenidors al carrer, però, ens estalviarà de notar les pudors dels contenidors a l’estiu.
Què valen les bosses compostables? Tenen un preu similar a les bosses d’escombraries que es comercialitzen. La tendència és que vagin rebaixant-ne el preu.
Total, per una mica més de merda, a l'abocador! ... I d’aquí quatre dies la gent que viu al costat dels abocadors o incineradors on portem la brossa ens diran que ens la mengem nosaltres i que fem un abocador al costat de casa
El carrer farà pudor! Fa molta més pudor ara amb els contenidors permanents al carrer. La FORM i el rebuig ben separats i dipositats unes poques hores al carrer i dins de bosses no fan pudor.
I si em despisto i no la trec el dia que toca? 4 dies amb la merda a casa!!!!! Com a molt hi haurà un dia sense recollida entre els dies establerts per recollir la FORM. I si no hi ha les àrees d’emergència les 24h.
Per què a Llorenç hem de fer el que no fa ningú? A la comarca hi haurà com a mínim dos municipis més amb el PaP, a les comarques del voltant n’hi ha molts més, a tot Catalunya més de 80 i a altres països europeus són milions les persones recollint selectivament la brossa Pap.
Per què no puc treure la brossa quan a mi em dongui la gana?! Ho pots fer sempre que vulguis a les àrees d’emergència o ajustar-te a un calendari que s’ha demostrat més que suficient per poder fer la recollida selectiva de forma còmoda i eficient.
Altres comentaris:
- Això és com ho feiem abans!
- Així no tindré els contenidors davant de casa amb totes les molèsties que comporta
- No caldrà que em desplaci per anar a abocar la brossa (especialment la gent gran)
- Un petit gest que contribuirà a millorar molt el medi ambient!
- Tindrem més espai als carrers!
Grup Ecologista de Llorenç
Novembre 2009
Recollida amb contenidors o model porta a porta?
Per aquest motiu els ajuntaments en aquests mesos ha hagut de prendre una decisió important que és escollir el model amb el que implantar aquesta nova recollida selectiva. Bàsicament hi ha dos models, cadascun amb variants:
- El model clàssic, amb contenidors al carrer. Es tracta, senzillament, d’incorporar un nou contenidor de FORM al costat dels verds amb rodes de rebuig (o fracció resta) de sempre. Una variant d’aquest model és el soterrament de contenidors, que només suposa una certa millora estètica, però que comporta una inversió caríssima (al voltant d’uns 6.000 euros per contenidor).
- El model Porta a porta (PaP): Model implantat amb èxit a molts països, (alguns d’ells mediterranis com el nostre, com Itàlia, on hi ha milions de persones separant els residus amb el model porta a porta). Consisteix en recollir la FORM i el rebuig, com a mínim, casa per casa, (porta a porta) i eliminar els contenidors de la via pública. Com a variants, hi el pap integral, en que totes les fraccions es recullen pap i no hi ha cap contenidor al carrer o passo intermitjos en els que l’únic contenidor al carrer és el de vidre.
La diferència substancial entre els dos models principals és que amb el PaP, els percentatges de residus que es recullen són molt superiors als de la recollida amb contenidors (de l’ordre de 30-35% del total de residus recollits selectivament amb contenidors i 70-75% amb el PaP), amb uns costos similars (els costos de recollida són superiors amb el Pap però el fet de recuperar més residus i portar-ne menys a l’abocador comporta un estalvi important que ho compensa). Entrant amb més detall en aquests aspectes econòmics, ara s’aplica un impost (canon) de 10 euros per cada tona que es porta a l’abocador (es penalitza l’abocament). També cal tenir en compte que els costos d’entrar la brossa als abocadors són cada cop més cars.
Per contra, es bonifica la recollida selectiva especialment de la FORM (i en menor mesura del paper i cartró i els envasos). Per cada tona de FORM recollida i portada a una planta de compostatge (on es transforma en adob) pot arribar a cobrar el municipi entre uns 30 i 50 euros, en funció de la qualitat de la recollida (es mesuren els impropis, tot allò que no és orgànic i es troba barrejat amb la FORM). Tots aquests aspectes són comuns a tot el territori sigui el model que sigui. La recollida Pap, per tant, suposa pagar molt menys d’abocament i canon i cobrar molt més per la FORM. La qualitat de la FORM és boi sempre molt superior amb la recollida pap. Els contenidors de FORM al carrer acaben rebent tot tipus de residus no orgànics i augmenten molt els impropis. Cal fer notar que sigui quin sigui el model escollit el cost global augmenta respecte la situació actual a Llorenç.
Com funciona la recollida Porta a Porta?
Com ja hem dit consisteix en retirar del carrer el contenidor de rebuig (o fracció resta, hi hauria d’anar només tot allò que no es recull selectivament per altres vies) i recollir casa per casa aquesta fracció i com a mínim la FORM, tot i que també poden retirar-se els contenidors de vidre, envasos i paper i cartró i recollir aquests fraccions Pap.
Per fer la recollida Pap de la FORM, l’ajuntament reparteix gratuitament per a cada habitatge un cubell per aquesta fracció i un primer kit de bosses compostables (a partir d’aquí cada ajuntament pot decidir si subvencionar les bosses, regalar-les etc. ) Aquest cubell va individualitzat per a cada casa, així no hi ha risc de confondre’s i si es perd pot localitzar-se fàcilment, a part de poder identificar si hi ha algú que baixa la brossa el dia que no toca o no realitza la separació correctament . La recollida es realitza segons un calendari establert. El més estès estableix 4 dies de recollida de FORM i un de rebuig per setmana. En aquests dies cal deixar el cubell amb la bossa compostable amb la FORM el dia que toca i en una franja horària definida, a partir de la qual s’inicia la recollida de la FORM. Els operaris recullen les bosses i deixen el cubell. Un cop feta la recollida els veïns ja poden entrar el cubell de nou tan aviat com els sigui possible. Per la fracció resta el mateix, tot i que en aquest cas només cal deixar el rebuig dins una bossa de plàstic convencional.
Per casos especial s’estableixen excepcions i adaptacions: pels comerços pot ampliar-se els dies de recollida de la FORM o fer Pap el paper i cartró i/o els envasos, per exemple. Per les cases amb canalla petita o gent gran que utilitzi bolquers, apòsits o similars, es lliuren uns adhesius específics i poden lliurar una bossa amb aquests residus identificats i es reculliran cada dia de recollida. A part, per casos d’emergència, se situen en alguns punts del poble unes àrees d’emergència on hi ha contenidors de tot tipus, FORM i rebuig inclosos i on poden dipositar-se selectivament, les 24h. tots els residus generats a la llar.
Els operaris, si detecten algun error per part dels veïns (treure el rebuig el dia de la FORM, a l’inrevès o fer una separació incorrecta evident), no recullen la bossa i deixen un avís explicant el motiu. A l’endemà, els educadors ambientals es posen en contacte amb l’habitatge en concret i aclareixen dubtes i insisteixen en donar la informació de nou.
No cal dir que tant en un model com en l’altre, abans d’iniciar la recollida de la FORM, abans del dia D, cal fer una intensa campanya educativa i informativa a TOTA la població i lliurar el material logístic i informatiu necessari a a totes les llars i comerços. Especialment en el model Pap, cal també mantenir la campanya com a mínim alguns mesos per fer un seguiment dels resultats, ajustar el model si cal, reforçar els missatges etc. .
Més informació d’interès:
- A Catalunya ja són més de 80 els muncipis que fan recollida PaP, la immensa majoria amb èxit i amb resultats espectaculars, especialment si els comparem amb la resta de muncipis que recullen la FORM amb contenidors.
- Al Baix Penedès, l’Arboç ha iniciat amb èxit aquest any la recollida Pap. Sant Jaume s’hi afegeix l’any que ve. Els dos municipis han arribat a un acord per compartir tècnics, personal de recollida, materials, recursos, experiències etc, amb un interessant exercici de cooperació intermunicipal força inèdit a la comarca. No costaria gens que Llorenç s’hi afegís. Sembla que la Bisbal també opta per aquest model.
- L’urbanisme de Llorenç, en ser un nucli compacte però amb no massa blocs de pisos és perfecte per aplicar el Pap. Més difícil ho té Sant Jaume amb 7-8 nuclis dispersos amb una població similar a la de Llorenç (els costos de recollida seran majors).
- Les comparacions les hem de fer sempre entre recollir la FORM amb contenidor o amb Pap, no entre no recollir la FORM i recollir-la. És a dir, tant amb un model com en l’altre hi haurà un increment del cost total de la gestió dels residus al municipi i caldrà apujar les taxes. La diferència és que amb el PaP s’apujaran per implantar un model ecològicament eficaç i eficient i socialment responsable i amb el model amb contenidors no. També és cert que amb els dos sistemes, la bonificació/penalització de l’aplicació del canon ens permet afirmar que quan millor es faci la recollida selectiva menys costosa serà econòmicament per tots plegats, ajustant perfectament ecologia i economia.
- Amb el Pap tant l’ajuntament com els veïns ens hem de responsabilitzar molt més dels residus que produïm i de com els lliurem i recollim. Aquesta és la gràcia i també, segons com es miri, la dificultat afegida d’aquest model i possiblement la raó de fons que justifiqui els temors a aplicar el model pap.
- No té massa sentit començar per implantar la recollida selectiva de la FORM amb contenidors per veure què passa i després canviar al model PaP: vista l’experiència de molts altres municipis és perdre temps, diners i marejar-nos a tots plegats innecessàriament.
- Tots les possibles dificultats, casos particulars (bolquers, comerços, horaris de treball diversos dels veïns) estan resoltos en els més de 80 municipis catalans que ja fan el Pap. No estem proposant un experiment si no demanant que s’apliqui el model més exitós i ecològicament responsable que podem escollir.
Preguntes i respostes sobre dubtes i comentaris possibles (recull de dubtes i qüestions que amics, familiars i coneguts ens han plantejat):
Em donaran (i gratis!) el cubell? Ja hem explicat que si
I si me’l foten, m’el tornaran a donar (i també gratis!)? També, l’Ajuntament dona el màxim de facilitats perque tothom participi en la recollida selectiva
Les restes orgániques, han d’anar directament a dins dels cubell, o pot anar amb una bossa? La bossa pot ser de plástic, o em donaran una bossa orgánica o un paquet de bosses…(i gratis!)?
Ja hem comentat que han d’anar en una bossa compostable. La qüestió si la pagarà cada casa o l’Ajuntament és una decisió que ha de prendre cada municipi. En els dos casos, però ho acabarem pagant entre tots, o bé directament o bé via taxes municipals. Tots fem residus i tots en som responsables; la seva bona gestió té uns costos que hem d’assumir.
A l’ajuntament, al consultori, al nieró, a l’escola, a les botigues…també ho han de fer igual?? Habitualment pels comerços i grans generadors de FORM s’estableix un calendari amb més dies de recollida d’aquesta fracció.
En un bloc de pisos, que hi haurà davant la porta tants cubells com vivendes tingui el bloc? Pels blocs de pisos normalment s’ofereix la possibilitat de disposar d’un contenidor petit pel bloc (cal una bona entesa entre els veïns), o bé cubells per cada habitatge. L’experiència ens mostra que no tothom treu la FORM cada dia que hi ha recollida i això evita que hi hagi una acumulació excessiva en blocs massa grans. En el cas de Llorenç, però, aquest tipus de construccions són una minoria.
Si el carrer está ple de cubells amb menjar a dins, vols dir que els gats i els gossos no ho escamparan per tot arreu?? L’experiència de tots els municipis on es fa el Pap es ben clara en aquest sentit i aquests casos són anecdòtics. El cubell amb la FORM s’està molt poc temps a fora al carrer, a diferència del contenidors que poden tenir FORM les 24h del dia.
Si fa vent on anirà a para el meu cubell buit ? Li puc posar pedres a dins perquè no marxi? Quan el cerç bufa fort tot es susceptible de volar i moure’s de lloc. Són situacions poc habituals que requeriran solucions adients segons el cas. Si desapareixen cubells, l’Ajuntament els reposarà (igual que fa amb els contenidors que es malmeten). Si.
Si m’en vaig a treballar i pel meu horari torno després de l’hora de recollida, puc deixar el cubell tot el dia al carrer?? Si. Tot i que es poden buscar solucions alternatives (veïns, àrees d’emergència)
Em sortirà més cara la recollida d'ecombraries? Serà més cara que ara tan en un model com en l’altre, però entre els dos no hi ha diferències significatives, tot i que la tendència apunta a que el model Pap arribarà a ser més econòmic.
Es pot fer compostatge casolà? El compostatge casolà és perfectament compatible amb el Pap, senzillament no cal treure la FORM amb el cubell o només treure el cubell amb les restes orgàniques que no es vulguin autocompostar. En qualsevol cas, però, el compostatge casolà seria la solució ideal des de tots els punts de vista.
Què faig amb el peix que fa pudor a l'estiu? El pots dur a l’àrea d’emergència o fer coincidir el dia que mengis peix amb un dia de recollida, per exemple.
La bossa fa pudor? La bossa compostable no fa pudor i la brossa farà la mateixa olor o pudor que fa ara. El fet de no tenir contenidors al carrer, però, ens estalviarà de notar les pudors dels contenidors a l’estiu.
Què valen les bosses compostables? Tenen un preu similar a les bosses d’escombraries que es comercialitzen. La tendència és que vagin rebaixant-ne el preu.
Total, per una mica més de merda, a l'abocador! ... I d’aquí quatre dies la gent que viu al costat dels abocadors o incineradors on portem la brossa ens diran que ens la mengem nosaltres i que fem un abocador al costat de casa
El carrer farà pudor! Fa molta més pudor ara amb els contenidors permanents al carrer. La FORM i el rebuig ben separats i dipositats unes poques hores al carrer i dins de bosses no fan pudor.
I si em despisto i no la trec el dia que toca? 4 dies amb la merda a casa!!!!! Com a molt hi haurà un dia sense recollida entre els dies establerts per recollir la FORM. I si no hi ha les àrees d’emergència les 24h.
Per què a Llorenç hem de fer el que no fa ningú? A la comarca hi haurà com a mínim dos municipis més amb el PaP, a les comarques del voltant n’hi ha molts més, a tot Catalunya més de 80 i a altres països europeus són milions les persones recollint selectivament la brossa Pap.
Per què no puc treure la brossa quan a mi em dongui la gana?! Ho pots fer sempre que vulguis a les àrees d’emergència o ajustar-te a un calendari que s’ha demostrat més que suficient per poder fer la recollida selectiva de forma còmoda i eficient.
Altres comentaris:
- Això és com ho feiem abans!
- Així no tindré els contenidors davant de casa amb totes les molèsties que comporta
- No caldrà que em desplaci per anar a abocar la brossa (especialment la gent gran)
- Un petit gest que contribuirà a millorar molt el medi ambient!
- Tindrem més espai als carrers!
Grup Ecologista de Llorenç
Novembre 2009
PRESENTACIÓ DEL GEL
El Grup Ecologista de Llorenç neix per la iniciativa d'un col·lectiu de llorencencs i llorencenques implicat i compromès amb el medi ambient. Des de persones que ja s'organitzen en el moviment ecologista com d'altres que tot just comencen, estem oberts a tothom que vulgui col·laborar i aprendre en aquest camp, en sigui o no especialista.
El GEL neix amb la intenció de promoure iniciatives de caràcter mediambiental des de l'àmbit local, i per la millora de l'entorn natural i social de Llorenç del Penedès. Creiem que de forma progressiva cal fer un canvi en moltes polítiques que afecten el nostre medi, ja siguin les relacionades amb l'ús i consum de l'energia, en la gestió dels residus, en el consum i abastiment d'aigua, en les formes de transport, en l'ús i aprofitament del sòl, entre altres, que de ben segur tindran repercussions positives al poble i el seu entorn.
Si vols rebre informació periòdica dels temes que tractem i les nostres activitats, pots posar-te en contacte amb nosaltres al correu ecologistallorenc@gmail.com.
El GEL neix amb la intenció de promoure iniciatives de caràcter mediambiental des de l'àmbit local, i per la millora de l'entorn natural i social de Llorenç del Penedès. Creiem que de forma progressiva cal fer un canvi en moltes polítiques que afecten el nostre medi, ja siguin les relacionades amb l'ús i consum de l'energia, en la gestió dels residus, en el consum i abastiment d'aigua, en les formes de transport, en l'ús i aprofitament del sòl, entre altres, que de ben segur tindran repercussions positives al poble i el seu entorn.
Si vols rebre informació periòdica dels temes que tractem i les nostres activitats, pots posar-te en contacte amb nosaltres al correu ecologistallorenc@gmail.com.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)