La recent aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCP) i, des de ja fa un temps, del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), signifiquen un avenç per a la planificació d’un territori fins ara desatès i amb una ordenació caòtica. Aquests plans, però, tot i diagnosticar els problemes existents i definir les regles del joc pels futurs desenvolupaments urbans, es mantenen impermeables a transcendentals demandes realitzades per la societat civil i diverses administracions locals.
La confirmació del CIM (Logis Penedès) i la imposició d’una nova autovia (A-7) converteixen les nostres comarques en un simple taulell per carreteres, AVEs, camions, naus logístiques i contaminació, sense cap respecte per la seva economia, la seva agricultura, el seu paisatge i la seva gent.
La logística i les infraestructures viàries, una agressió al Penedès
El desdoblament de la N-340 (A7), que enllaça a l’Alt Penedès amb el quart cinturó, malmet les terres agrícoles, destrueix el paisatge, talla la continuïtat biològica del territori, altera el drenatge pluvial natural i fragmenta encara més la societat penedesenca. A més d’aquests greus impactes, de les diverses alternatives estudiades, el traçat escollit pel Ministerio de Fomento és l’opció econòmicament i ambiental més costosa i no aporta cap avantatge de mobilitat respecte les altres. Qualsevol inversió pública s’hauria de regir pel principi de l’eficiència econòmica, especialment en temps de llarga i profunda crisi. Aquesta, manifestament, no ho fa i descarta l’opció que l’estudi d’impacte ambiental recomana, l’ampliació de carrils a l’AP-7, amb una simple frase: el risc de col•lapse a llarg termini. Aquestes infraestructures són l’exemplificació d’un model econòmic obsolet, aliè a la difícil situació econòmica, energètica i ecològica. Un context en què el transport global i local de mercaderies està en recessió, els preus dels combustibles fòssils ascendeixen imparablement i les penalitzacions per emissions de CO2 ja fa anys que llasten la nostra economia.
Mentre Europa fa anys que s’ha adonat que l’acumulació d’infraestructures viàries lluny d’afavorir les economies locals o nacionals, les perjudiquen, a casa nostra les administracions públiques segueixen obstinades en sortir de la crisi amb la mateixa recepta que ens hi ha abocat: més ciment, més llocs de treball de baixa qualificació, i visca les autopistes!, facin falta o no en una de les regions europees amb una densitat d’infraestructures viàries més alta.
És pertinent, doncs, preguntar-se: per què la Generalitat i Fomento ignoren alternatives econòmicament més eficients i més integradores, menystenen el diàleg i es neguen a desenvolupar una planificació territorial digna pel Penedès? Per què s’imposen infraestructures en contra de les recomanacions del Ministerio de Medioambiente, el Departament de Medi Ambient o l’opinió dels Consells Comarcals i els ajuntaments afectats?
Davant d’aquesta situació, sorprèn que la majoria de les administracions locals que defensen la Vegueria Penedès restin impassibles davant la materialització de la seva desaparició. Voler Vegueria és apostar per una economia pròpia, diversificada i sostenible, per un model que respongui a les especificitats del nostre territori i paisatge, i és estar en contra d’una cultura imposada i d’un model metropolità degradat que ens aboca a la superpoblació i a la substitució de l’agricultura per una economia de capsa buida.
Volem evitar, doncs, que el Penedès es col•lapsi de zones logístiques i autopistes, i apostem per una economia amb perspectives de futur, per un model en què els espais agrícoles i forestals mantinguin una presència significativa.
Per això fem una crida a la societat civil i a les administracions locals i comarcals penedesenques per:
1) Defensar un model econòmic i territorial contraposat a l’ocupació logística desbocada i les seves conseqüències viàries (A-7 i 4t cinturó), que definitivament converteixen el Penedès en el corredor i el gran contenidor de les dues extremitats metropolitanes.
2) Exigir una planificació d’infraestructures racional i coherent amb l’actual situació econòmica, energètica i climàtica.
3) Mobilitzar-se i expressar públicament el rebuig a la destrucció del Penedès imposada per les administracions. En aquest sentit, els ajuntaments afectats per la traça de l’A-7 i el Consell Comarcal del Baix Penedès ja han denunciat, davant dels tribunals, les injustícies imposades per les administracions superiors. Cal recolzar aquestes mesures i les administracions que les portin a terme.
Penedès, març de 2010.
Col•lectius de defensa del Penedès:
Plataforma No Fem el CIM (www.nofemelcim.org)
Col•lectiu Bosc Verd - Ecologistes de Catalunya (www.boscverd.org)
GEL (Grup Ecologista de Llorenç del Penedès) (ecologistesllorencencs.blogspot.com)
El Marge (La Bisbal del Penedès)
GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès) - Ecologistes de Catalunya (www.pangea.org/aeec)
Unió de 60 Plataformes, xarxa social de defensa mediambiental (www.uniodeplataformes.org)